Navegava...
A l'hora que el vent m'endinsava,
cap a l'horitzó d'aquesta mar blava.
Navegava...
I ho feia amb totes les meves armes,
aquestes que vaig emprar cada vegada
que l'ombra de l'oceà m'enfonsava.
Navegava...
Amb la mà a l'ànima i sense més llàgrimes,
amb la fe i l'esperança de trobar la meva illa sagrada.
Navegava...
Quan una matinada vaig veure la sorra daurada,
el lloc on posar-me i fer créixer
tot el que em van ensenyar les onades.
Ara, aquí em trobo,
llesta per viure de la riquesa acumulada,
i tot... només perquè me l'he guanyada.
Doncs jo sóc Marinera i Capitana,
d'aquell vell veler que pots veure cada matinada.
Joanna Escuder
